L'ascens i la decadència dels barbers-cirurgians
Un viatge per la història de la medicina des de l'antiga Europa fins al món modern
El paper dels barbers a l'edat mitjana
A la Edat Mitjana, barbers-cirurgians van ser figures centrals en el panorama mèdic europeu. Sorgint al voltant de l'any 1000 dC, aquests individus eren famosos per la seva doble experiència en tractaments mèdics i procediments mèdics, sovint sent l'única font d'atenció mèdica a les comunitats locals. Inicialment, van trobar feina a monestirs mantenir els monjos afaitats, un requisit religiós i sanitari de l'època. També van ser responsables de la pràctica de la sagnança, que va passar de monjos a barbers, consolidant així el seu paper en el camp quirúrgic. Amb el temps, els barbers-cirurgians van començar a actuar més cirurgies complexes com amputacions i cauteritzacions, esdevenint indispensables en temps de guerra.
L'evolució de la professió
Durant el Renaixement, a causa dels limitats coneixements quirúrgics dels metges, els barbers-cirurgians van començar a guanyar protagonisme. Eren acollits per la noblesa i actuaven fins i tot en castells, actuant procediments quirúrgics i amputacions a més dels seus talls de cabell habituals. No obstant això, no tenien el privilegi del reconeixement acadèmic i s'havien d'incorporar a gremis d'oficis i formar-se com a aprenents. Aquesta separació entre cirurgians acadèmics i barber-cirurgians sovint va provocar tensió.
La separació de barbers i cirurgians
Malgrat la seva importància històrica, el paper dels barbers-cirurgians va començar a ser decadència al segle XVIII. A França, l'any 1743, els barbers i perruquers tenien prohibit l'exercici de la cirurgia, i dos anys més tard, a Anglaterra, els cirurgians i els barbers es van separar definitivament. Això va portar a la creació de la Reial Col·legi de Cirurgians a Anglaterra el 1800, mentre que els barbers es centraven exclusivament en el cabell i altres aspectes cosmètics. Avui, el pal de barber clàssic vermell i blanc és un recordatori del seu passat quirúrgic, però les seves funcions mèdiques han desaparegut.
El llegat dels barbers-cirurgians
Els barbers-cirurgians han deixat un marca indeleble en la història de la medicina europea. No només van proporcionar atenció mèdica essencial, sinó que també van servir com a confidents dels seus clients, jugant un paper crucial en la salut mental abans de l'aparició de la psiquiatria com una disciplina separada. Recordar la seva contribució és fonamental per entendre l'evolució de la medicina i la societat.
Fonts