Medicina medieval: entre l'empirisme i la fe
Una incursió en les pràctiques i creences de la medicina a l'Europa medieval
Arrels antigues i pràctiques medievals
Medicina in Europa medieval representava una barreja de coneixements antics, influències culturals diverses i innovacions pragmàtiques. Mantenint l'equilibri de la quatre humors (bils groga, flegma, bilis negra i sang), els metges de l'època es basaven en exàmens inicials estandarditzats per avaluar els pacients, tenint en compte elements com el clima de residència, la dieta habitual i fins i tot els horòscops. La pràctica mèdica estava molt arrelada a la Tradició hipocràtica, que va destacar la importància de la dieta, l'exercici físic i la medicació per restaurar l'equilibri humoral.
Curació templera i medicina popular
Paral·lel a les pràctiques mèdiques basades en Tradició grecoromana, existien pràctiques de curació templaria i medicina popular. La medicina popular, influenciada per les pràctiques paganes i folklòriques, va posar èmfasi en l'ús de remeis a base d'herbes. Això enfocament empíric i pragmàtic centrat més en curar malalties que en la seva comprensió etiològica. Les herbes medicinals, conreades als jardins monàstics, van tenir un paper crucial en la teràpia mèdica de l'època. Figures com Hildegard von Bingen, tot i que es va educar en la medicina clàssica grega, també va incorporar remeis de la medicina popular a les seves pràctiques.
Educació mèdica i cirurgia
El metge escola de Montpeller, que es remunta al segle X, i la regulació de la pràctica mèdica per Roger de Sicília el 1140, indiquen intents d'estandardització i regulació de la medicina. Les tècniques quirúrgiques de l'època incloïen amputacions, cauteritzacions, extirpacions de cataractes, extraccions de dents i trepanacions. Els apotecaris, que venien tant medicaments com subministraments per als artistes, es van convertir en centres de coneixement mèdic.
Les malalties medievals i l'enfocament espiritual de la curació
Les malalties més temudes de l'edat mitjana inclouen la pesta, la lepra i el foc de Sant Antoni. La pesta de 1346 devastar Europa sense tenir en compte la classe social. Lepra, encara que menys contagiosa del que es creia, aïllades patint per les deformitats que provocava. Foc de Sant Antoni, causada per la ingestió de sègol contaminat, podria donar lloc a extremitats gangrenoses. Aquestes malalties, juntament amb moltes altres menys dramàtiques, van perfilar un panorama de reptes mèdics sovint abordats amb un enfocament espiritual, juntament amb les pràctiques mèdiques de l'època.
La medicina a l'Edat Mitjana reflectia un complex entrellaç de coneixements empírics, espiritualitat i les primeres regulacions professionals. Malgrat les limitacions i supersticions de l'època, aquest període va establir les bases per a futurs desenvolupaments en el camp de la medicina i la cirurgia.
Fonts