El pneumotòrax traumàtic és la presència d'aire a l'espai pleural com a conseqüència d'un trauma, que provoca un col·lapse parcial o complet del pulmó.

Els símptomes inclouen dolor al pit causat per la lesió i, de vegades, dispnea. El diagnòstic es realitza mitjançant radiografia de tòrax.

Pneumotòrax traumàtic, generalment tractat amb drenatge toràcic

El pneumotòrax pot ser causat per un traumatisme contundent o penetrant; molts pacients també tenen hemotòrax (hemopneumotòrax).

En pacients amb ferides penetrants a través del mediastí (per exemple, ferides medials als mugrons o l'escàpula) o amb un traumatisme contundent greu, un pneumotòrax pot ser causat per la ruptura de l'arbre traqueobronquial.

L'aire del pneumotòrax pot entrar als teixits tous del pit i/o coll (emfisema subcutani), o el mediastí (pneumomediastí).

Un pneumotòrax unilateral simple, fins i tot un de gran, és ben tolerat per la majoria dels pacients tret que tinguin una malaltia pulmonar subjacent important.

Tanmateix, un pneumotòrax sobreestirat pot causar hipotensió severa i un pneumotòrax obert pot comprometre la ventilació.

Simptomatologia del pneumotòrax traumàtic

Els pacients amb pneumotòrax traumàtic solen tenir dolor toràcic pleurític, dispnea, taquipnea i taquicàrdia.

Els sons respiratoris poden disminuir i l'hemitòrax afectat hipertimpà a la percussió, especialment en pneumotòraxs extensos.

Tanmateix, aquestes troballes no sempre estan presents i poden ser difícils de detectar en l'entorn de la reanimació sorollosa.

L'emfisema subcutani provoca un so cruixent o cruixent a la palpació; les troballes es poden localitzar en una àrea petita o cobrir una gran part de la paret toràcica i/o estendre's fins al coll; una afectació extensa suggereix la ruptura de l'arbre traqueobronquial.

L'aire del mediastí pot produir un so cruixent característic sincrònic amb el batec del cor (signe de Hamman o cruixent de Hamman), però aquest signe no sempre està present i també es produeix ocasionalment per una lesió a l'esòfag.

Pneumotòrax traumàtic, diagnòstic

• Radiografia del tòrax

El diagnòstic es fa normalment per radiografia de tòrax.

L'ecografia (realitzada al costat del llit del pacient durant la reanimació inicial) i la tomografia computada són més sensibles per als pneumotòracis petits que la radiografia de tòrax.

La mida d'un pneumotòrax, determinada pel percentatge de l'hemitòrax que està buit, es pot estimar a partir de les troballes radiològiques.

La mida expressada numèricament és valuosa principalment per quantificar la progressió i la resolució, més que per determinar el pronòstic.

tractament

• Normalment, tub de toracostomia

El tractament de la majoria dels pneumotòracis és amb la inserció d'un drenatge toràcic (per exemple, 28 Fr) a l'espai intercostal 5 o 6 anterior a la línia axil·lar mitjana.

Els pacients amb pneumotòraxs petits i sense símptomes respiratoris es poden observar simplement amb una sèrie de radiografies de tòrax fins que el pulmó es torni a expandir. Alternativament, es pot col·locar un petit catèter de cua de drenatge.

Tanmateix, el drenatge toràcic s'ha de col·locar en pacients que s'han de posar sota anestèsia general, ventilació amb pressió positiva i/o vies respiratòries, ja que aquestes intervencions poden convertir un pneumotòrax petit i senzill (sense complicacions) en un pneumotòrax hipertensiu.

Si persisteix una gran fuita d'aire després del drenatge toràcic, s'ha de sospitar de lesions traqueobronquials i s'ha de concertar una broncoscòpia o una consulta quirúrgica immediata.

Llegir també:

Intubació traqueal: quan, com i per què crear una via aèria artificial per al pacient

Què és la taquipnea transitòria del nounat o la síndrome del pulmó humit neonatal?

font:

MSD