Miocardiopaties: què són i quins són els tractaments
Miocardiopaties, el nostre cor és un múscul incansable que mai para de funcionar: gràcies als seus batecs, la sang es bombeja per tot el cos, transportant l'oxigen i els nutrients que necessitem al cervell i a la resta d'òrgans.
Tenir un cor sa és essencial per a una bona qualitat de vida, per això hem de cuidar-lo, parant atenció al nostre estil de vida i aprenent a recollir aquells timbres d'alarma que poden indicar la necessitat d'atenció mèdica.
Les malalties que poden afectar el cor inclouen les miocardiopaties, que afecten el múscul cardíac (miocardi)
Les miocardiopaties poden ser de diversos tipus, essent les més rellevants les dilatades, hipertròfiques, aritmogèniques o restrictives, i són un trastorn greu que, si no es tracta a temps, pot provocar dificultat per respirar, descompensació i arítmies potencialment mortals.
Poden afectar pacients de qualsevol gènere i edat, inclosos nens i adolescents, amb més freqüència entre els 20 i els 40 anys.
Miocardiopatia dilatada: quins són els símptomes?
La miocardiopatia més freqüent és la miocardiopatia dilatada, que afecta el ventricle esquerre, que, com el seu nom indica, es dilata provocant un deteriorament de la funció de bombament de la sang que anomenem insuficiència cardíaca sistòlica/fracció d'ejecció baixa.
La principal complicació que provoca és la insuficiència cardíaca, una afecció molt greu que pot provocar la mort.
Entre les diverses causes de la miocardiopatia dilatada es troben les infeccions de miocardi anteriors, l'ús de fàrmacs de quimioteràpia i l'abús d'alcohol.
En un 40% dels casos, la causa és una mutació de l'ADN que implica gens implicats en la funció cardíaca normal; aquestes formes poden ser familiars, és a dir, presents en diversos individus d'una mateixa família.
En altres casos, però, les causes encara no estan clares i es defineix com a idiopàtic.
La seva simptomatologia, però, és similar a la de la insuficiència cardíaca i inclou debilitat, fatiga generalitzada, dificultat per respirar, tos seca, inflor de l'abdomen i les cames, sensació de mareig i desmais.
L'aparició d'arítmies pot provocar palpitacions i desmais.
Miocardiopaties hipertròfiques: quines són les causes?
En la miocardiopatia hipertròfica sempre veiem un deteriorament de la funció cardíaca, però això es deu a un engrossiment del miocardi, que compromet l'elasticitat del ventricle esquerre i la quantitat de sang que el cor pot agafar i bombejar.
De vegades, l'engrossiment del cor provoca una veritable obstrucció al flux sanguini (forma obstructiva), comprometent encara més la funció del cor.
És una afecció més rara que la forma dilatada i es deu principalment a causes genètiques, sorgint així en individus predisposats des del naixement.
La miocardiopatia hipertròfica sovint és asimptomàtica, especialment en les primeres etapes.
Les manifestacions clíniques més freqüents són les relacionades amb la insuficiència cardíaca (dolor toràcic, dificultat per respirar, edema) o la presència d'arítmies (palpitacions, desmais, mort sobtada), que es produeixen amb més freqüència durant l'exercici físic.
Miocardiopaties aritmogèniques: una condició rara
La miocardiopatia aritmogènica afecta principalment el costat dret del cor i augmenta el risc d'arítmies cardíaques.
La malaltia està determinada genèticament en el 40% dels casos i els pacients sovint són asimptomàtics o paucisimptomàtics durant anys.
Els primers símptomes solen aparèixer entre els 30 i els 50 anys i són deguts a arítmies que també poden provocar mort sobtada, sobretot en joves i esportistes.
En estadis avançats de la malaltia, la progressió de la disfunció cardíaca pot conduir a una insuficiència cardíaca.
Miocardiopatia restrictiva: una condició sovint lligada a malalties sistèmiques
La miocardiopatia restrictiva comporta un enduriment i una pèrdua d'elasticitat de les parets ventriculars: també aquí el cor no pot rebre o bombejar una quantitat adequada de sang.
A més, en estadis més avançats de la malaltia, la funció sistòlica, és a dir, la capacitat de contracció del cor, també es veu afectada.
En alguns casos, es tracta de formes idiopàtiques, que impliquen només el cor.
Amb més freqüència, s'associa a malalties multisistèmiques com l'amiloïdosi i la malaltia de Fabry, malalties rares que interfereixen amb la funció dels òrgans.
L'aparició dels símptomes de la miocardiopatia restrictiva pot ser gradual o sobtada.
Aquestes són similars a les d'altres miocardiopaties i inclouen dificultat per respirar, sensació de manca d'alè, especialment durant l'esforç físic, palpitacions del cor i inflor de les cames i l'abdomen.
Es poden presentar altres símptomes relacionats amb l'afectació multisistèmica, com ara trastorns gastrointestinals i neurològics.
EQUIPAMENT ECG? VISITEU EL BOTIGA ZOLL A L’EXPO EMERGÈNCIA
Miocardiopaties: quines proves fer per al diagnòstic?
La miocardiopatia es diagnostica generalment a la sala d'emergència o quan el pacient, queixant-se d'una simptomatologia determinada, demana una exploració cardiològica, potser per consell del seu metge de capçalera (però també són freqüents les investigacions en pacients que poden ser asimptomàtics però que coneixen problemes cardiològics).
Les proves per diagnosticar la miocardiopatia són generalment no invasives i inclouen anàlisis de sang, electrocardiograma i ecocardiograma.
Si l'especialista ho considera oportú, poden ser necessàries exploracions de segon nivell com la ressonància magnètica cardíaca i les proves cardiopulmonars, imprescindibles per obtenir informació més detallada sobre la patologia.
Si se sospita d'una malaltia genètica, es poden indicar les proves genètiques.
Com es tracten les miocardiopaties?
Pel que fa al tractament de les miocardiopaties, la via pot, segons les característiques de la patologia, ser farmacològica i/o implicar la implantació de dispositius.
En general, per a la miocardiopatia dilatada, es prescriuen fàrmacs inhibidors de l'eix renina-angiotensina, beta-bloquejants, antagonistes dels receptors d'angiotensina i els nous inhibidors de SGLT2.
Per a la miocardiopatia hipertròfica i aritmogènica, els fàrmacs utilitzats són sempre betabloquejants, però també antiarítmics i bloquejadors de canals de calci.
En l'àmbit de la miocardiopatia restrictiva, en canvi, és fonamental buscar la presència de formes secundàries de malalties multisistèmiques per tal de fixar la teràpia específica.
En alguns casos, quan la patologia és més greu o el risc d'arítmies més elevat, marcapassos o Desfibril · lador s'utilitza la implantació.
Quan la malaltia està avançada i continua avançant, cal actuar quirúrgicament amb la implantació d'un dispositiu d'assistència ventricular i, en casos extrems, el trasplantament cardíac.
La importància de les proves genètiques
Com hem dit, a l'arrel d'algunes formes de miocardiopatia hi ha alteracions genètiques hereditàries, potencialment transmissibles dins de les famílies.
En aquest context, les proves genètiques són d'ajuda fonamental per confirmar una sospita clínica i identificar persones amb major risc dins la unitat familiar.
Això permet planificar itineraris específics de prevenció, que inclouen controls periòdics per tal de fer un diagnòstic ràpid i possibles teràpies primerenques, i conèixer el possible risc de transmetre la variant identificada als fills.
Atesa la complexitat de les miocardiopaties, és imprescindible portar-les a un centre especialitzat on es puguin realitzar exàmens de segon nivell (ressonància cardíaca, test cardiopulmonar, test genètic) i la presència de diversos especialistes (cardiòleg de descompensació, electrofisiòleg, genetista, etc.). internista) permet avaluar i tractar correctament els pacients.
Llegir també:
Malaltia cardíaca: què és la miocardiopatia?
Inflamacions del cor: miocarditis, endocarditis infecciosa i pericarditis
Murmurs cardíacs: què és i quan s’ha de preocupar
La síndrome del cor trencat està en augment: coneixem la miocardiopatia de Takotsubo
Què és un cardioverter? Visió general del desfibril·lador implantable
Inflamacions del cor: quines són les causes de la pericarditis?
Teniu episodis de taquicàrdia sobtada? Pots patir la síndrome de Wolff-Parkinson-White (WPW)
Conèixer la trombosi per intervenir sobre el coàgul de sang
Procediments del pacient: què és la cardioversió elèctrica externa?
Augment de la força de treball de l'EMS, formació de laics en l'ús del DEA
Diferència entre cardioversió espontània, elèctrica i farmacològica
Què és la miocardiopatia de Takotsubo (síndrome del cor trencat)?