Diferència entre traqueotomia i traqueotomia
La traqueotomia en l'àmbit mèdic es refereix a un procediment quirúrgic caracteritzat per la incisió quirúrgica de la tràquea, amb l'objectiu de crear una via aèria alternativa al coll del pacient a la boca/nas natural.
La traqueotomia en l'àmbit mèdic es refereix a un procediment quirúrgic utilitzat per crear una obertura (o estoma) a la coll, a nivell de la tràquea.
Això es fa unint les vores d'una incisió cutània, feta al coll, al tub traqueal.
Un cop connectades les dues obertures, s'introdueix un petit tub, anomenat cànula de traqueotomia, que permet bombejar aire als pulmons i respirar.
La traqueotomia sol ser un remei de llarga durada.
Traqueotomia i traqueotomia: temporal o permanent?
En ambdós casos, és evident que l'objectiu és comú i és permetre la respiració dels individus, que per diferents motius –temporals o permanents– no poden respirar fisiològicament.
Tanmateix, els dos termes no són sinònims i indiquen tècniques diferents, utilitzades en patologies i afeccions diferents, encara que en alguns casos es superposen.
La traqueotomia consisteix en la creació d'una obertura sempre temporal a la tràquea, realitzada amb una simple incisió al coll per on s'introdueix un tub per deixar passar l'aire; la traqueotomia, en canvi, sovint (però no necessàriament) és permanent i implica una modificació del tracte traqueal.
Traqueotomia: quan es realitza?
Aquesta operació es realitza en diverses situacions, per exemple:
- rutinàriament en pacients que requereixen intubació endotraqueal durant períodes generalment superiors a una setmana (per exemple, coma prolongat);
- a l'inici de la cirurgia de cap i coll que fa impossible la intubació per la boca;
- en cas d'emergència, en cas d'obstrucció de les vies respiratòries superiors impedint la respiració normal.
En acabar la intubació, la cirurgia i les urgències, es retira la traqueotomia, llevat que sigui indispensable per causes imprevistes.
Traqueotomia: quan es realitza i quan no és permanent?
La traqueotomia s'acostuma a realitzar com a remei permanent en totes les situacions (greus o no greus) en les quals no s'espera la recuperació de la capacitat respiratòria normal.
Els casos típics d'ús de la traqueotomia són:
- en casos d'insuficiència respiratòria (en cas d'ictu, coma, paràlisi, esclerosi lateral amiotròfica (ELA), esclerosi múltiple, etc.)
- en cas d'obstrucció/obstrucció de les vies respiratòries superiors (p. ex. per càncer de laringe);
- en cas d'acumulació de líquid a les vies respiratòries inferiors i als pulmons (en cas de traumatisme, infecció greu o patologies que impedeixin la tos, com ara espinal atròfia muscular)
Quan el trastorn respiratori és perllongat però tractable, la traqueotomia pot representar una solució temporal, però de durada moderada, aplicada a l'espera de la recuperació del pacient: quan la patologia s'ha curat, es pot extirpar la traqueotomia.
Llegir també:
Regne Unit / Sala d'urgències, intubació pediàtrica: el procediment amb un nen en estat greu
Sedació i analgèsia: fàrmacs per facilitar la intubació
Ansiolítics i sedants: funció, funció i gestió amb intubació i ventilació mecànica
New England Journal of Medicine: intubacions reeixides amb teràpia nasal d'alt flux en nounats
Intubació: Riscos, Anestèsia, Reanimació, Dolor de gola